Açò gelat no val res [Flora + obert]
2 participantes
Pàgina 1 de 1
Açò gelat no val res [Flora + obert]
Des que s'havia ajuntat amb eixa Clara, el seu fill Cesc s'havia tornat molt modern. Feia coses molt estranyes, com anar al teatre o posar-se ulleres unes ulleres negres que no li feien falta (perquè veia la mar de bé, Ampariues n'estava segura). Hui li tocava provar una de les modernors del seu fill i la xicona: el menjar xinès.
Ampariues no s'havia oposat gaire a aquella cita. Era una dona amb espenta, activa i es considerava molt moderna, però això de menjar gats no li feia gens de gràcia. Li havien hagut d'assegurar que no servien gats al restaurant abans que accedira a anar-hi. El lloc que havien triat era un establiment del Carmel, un barri que a ella no li agradava gens perquè s'havien de pujar moltes costeres i ella ja no tenia les cames per a això, però era on vivien Cesc i Clara des de feia més d'un any. Havien trobat un lloc, segons deien, on feien un menjar molt bo, tot i que -els havien avisat- no hi havia gaires clients i la decoració no era precisament elegant. Ampariues va descobrir ràpidament que havien fet un gran favor al restaurant amb aquell eufemisme: les parets necessitaven una bona capa de pintura i els mobles eren més vells que anar a peu. Però va donar un vot de confiança a la parella i va fer callar el seu marit, Sisco, quan va notar que s'anava a queixar del lloc que havien triat.
Quan van entrar, els va atendre una dona més gran que ella. La va sorprendre que la cambrera no fóra una xica guapa i prima, com a tot arreu. Clara va demanar taula per a quatre.
Ampariues no s'havia oposat gaire a aquella cita. Era una dona amb espenta, activa i es considerava molt moderna, però això de menjar gats no li feia gens de gràcia. Li havien hagut d'assegurar que no servien gats al restaurant abans que accedira a anar-hi. El lloc que havien triat era un establiment del Carmel, un barri que a ella no li agradava gens perquè s'havien de pujar moltes costeres i ella ja no tenia les cames per a això, però era on vivien Cesc i Clara des de feia més d'un any. Havien trobat un lloc, segons deien, on feien un menjar molt bo, tot i que -els havien avisat- no hi havia gaires clients i la decoració no era precisament elegant. Ampariues va descobrir ràpidament que havien fet un gran favor al restaurant amb aquell eufemisme: les parets necessitaven una bona capa de pintura i els mobles eren més vells que anar a peu. Però va donar un vot de confiança a la parella i va fer callar el seu marit, Sisco, quan va notar que s'anava a queixar del lloc que havien triat.
Quan van entrar, els va atendre una dona més gran que ella. La va sorprendre que la cambrera no fóra una xica guapa i prima, com a tot arreu. Clara va demanar taula per a quatre.
Ampariues Llorente- Administradora estressada
- Nombre de missatges : 7
Re: Açò gelat no val res [Flora + obert]
La pobra Flora no es veia preparada per inaugurar el restaurant JADE. Aquella nit no pugué dormir dels nervis, es mossegà totes les ungles, i fins i tot li sortí sang.
Cap a les cinc del matí, la vella Flora decidí netejar el local perquè hi dormí. La vella, conscient de la seva força, aixecà una taula amb un sol dit per treure'n la pols. Per trencar el gel, va preparar un piscolabis pels nous clients. Sortosament, tenia un llibreta plena de receptes, i decidí cuinar ànec pekinés i el seu plat estrella, amb el qual intoxicà el inspector, i el seu gran negoci se'n va anar a fer norris; la Sopa de niu d'oreneta (Sopa molt antiga que tradicionalment es feia veritablement amb nius d'ocell bullits durant hores), la Flora s'arriscà i la va fer amb nius que trobà pel barri del Carmel.
Tot just eren les dotze en punt quan van arribar un matrimoni d'allò ben estrany, juntament amb dos joves. La vella Flora, com que és una tafanera, li va preguntar a la senyora del grup si era barcelonina, perquè el seu accent li cridà l'atenció.
Cap a les cinc del matí, la vella Flora decidí netejar el local perquè hi dormí. La vella, conscient de la seva força, aixecà una taula amb un sol dit per treure'n la pols. Per trencar el gel, va preparar un piscolabis pels nous clients. Sortosament, tenia un llibreta plena de receptes, i decidí cuinar ànec pekinés i el seu plat estrella, amb el qual intoxicà el inspector, i el seu gran negoci se'n va anar a fer norris; la Sopa de niu d'oreneta (Sopa molt antiga que tradicionalment es feia veritablement amb nius d'ocell bullits durant hores), la Flora s'arriscà i la va fer amb nius que trobà pel barri del Carmel.
Tot just eren les dotze en punt quan van arribar un matrimoni d'allò ben estrany, juntament amb dos joves. La vella Flora, com que és una tafanera, li va preguntar a la senyora del grup si era barcelonina, perquè el seu accent li cridà l'atenció.
Flora Zhang- Nombre de missatges : 2
Ubicació : El Carmel
Re: Açò gelat no val res [Flora + obert]
La dona xinesa (encara que fóra de qualsevol altre país asiàtic hauria seguit sent "xinesa" als seus ulls) li va demanar si era barcelonina, i el pit d'Ampariues es va inflar amb tot el seu orgull valencià. Va pegar un colp amb el colze a Sisco per a cridar la seua atenció.
-Mira, Sisco! Diu que si sóc d'ací! -el va interpel·lar, divertida, com si l'home no haguera estat present tres segons abans. Quan va haver aconseguit que el marit la mirara, es va girar de nou cap a l'ama del restaurant-. Mire vosté, jo sóc de Xàtiva, un poble de València, el poble dels socarrats, que en diuen. Coneix València, vostè? -mentre anaven cap a la taula, Ampariues va seguir parlant-. És un poble molt bonico, té un castell dalt de la muntanya i sempre vénen turistes i excursions. Ai, quantes excursions vénen! Itat, Sisco? -el marit no gosava dur-li la contrària-. Pugen ahí dalt del castell... una calor que fa... Però ja fa molts anys que visc ací. Des que em vaig casar amb este... I vosté, què és, de Xina capital? -va preguntar, més aviat per cortesia.
Mentre Clara i Cesc demanaven la carta i preguntaven coses molt estranyes , Ampariues va mirar la dona xinesa. Era molt amable, li queia bé. I l'entenia quan parlava, que era molt important. Així li quedaria ben clar que no volia menjar gat. Alguna vegada havia intentat comprar coses als basars xinesos i mai no se'n sortia perquè no l'entenien gens. Una vegada va demanar fil d'aram al basar que hi havia baix de casa i ni dient-ho en castellà ("hilo de aramo, xè, ¡hilo de aramo!") va haver manera que li'l vengueren.
-Mira, Sisco! Diu que si sóc d'ací! -el va interpel·lar, divertida, com si l'home no haguera estat present tres segons abans. Quan va haver aconseguit que el marit la mirara, es va girar de nou cap a l'ama del restaurant-. Mire vosté, jo sóc de Xàtiva, un poble de València, el poble dels socarrats, que en diuen. Coneix València, vostè? -mentre anaven cap a la taula, Ampariues va seguir parlant-. És un poble molt bonico, té un castell dalt de la muntanya i sempre vénen turistes i excursions. Ai, quantes excursions vénen! Itat, Sisco? -el marit no gosava dur-li la contrària-. Pugen ahí dalt del castell... una calor que fa... Però ja fa molts anys que visc ací. Des que em vaig casar amb este... I vosté, què és, de Xina capital? -va preguntar, més aviat per cortesia.
Mentre Clara i Cesc demanaven la carta i preguntaven coses molt estranyes , Ampariues va mirar la dona xinesa. Era molt amable, li queia bé. I l'entenia quan parlava, que era molt important. Així li quedaria ben clar que no volia menjar gat. Alguna vegada havia intentat comprar coses als basars xinesos i mai no se'n sortia perquè no l'entenien gens. Una vegada va demanar fil d'aram al basar que hi havia baix de casa i ni dient-ho en castellà ("hilo de aramo, xè, ¡hilo de aramo!") va haver manera que li'l vengueren.
Ampariues Llorente- Administradora estressada
- Nombre de missatges : 7
Pàgina 1 de 1
Permisos d'aquest fòrum:
No pots respondre a temes en aquest fòrum